La Izquierda radical española y los modelos del Este el referente albanés en la lucha antifranquista : El caso del PCE (m-l)
Torres, Jordi

Ayer. (Madrid. Núm 67 (2007) p. 159-176)

L'article analitza la trajectòria de l'esquerra revolucionària espanyola sorgida a la dècada dels anys seixanta i setanta a través del recorregut del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista). Aquesta escissió maoista del PCE trobà el seu referent revolucionari en la República Popular Socialista d'Albània. La fraterna relació és un reflex de la mútua dependència entre un partit occidental que precisava d'un model alternatiu al "revisionisme" soviètic, així com d'un Estat que necessitava presentar suports revolucionaris externs per justificar el seu aïllament a la població. Així mateix, les estretes relacions patiren els canvis polítics dels vuitanta, tant a nivell internacional com espanyol.

La Violencia terrorista en la transición española a la democracia
Sánchez-Cuenca Rodríguez, Ignacio

Historia del presente. (Madrid. Núm 14 (2009) p. 9-24)

Gràcies a l'elaboració d'una base de dades sobre víctimes mortals de la violència política durant el període 1975-1982, aquest treball presenta informació quantitativa sobre la naturalesa, l'evolució temporal i distribució geogràfica del Terrorisme durant la transició a la Democràcia. Tracta, a més, d'integrar l'ocurrència del Terrorisme en el procés de transició, tot argumentant que la violència fou la resposta dels grups radicals als pactes entre els grups moderats de l'oposició i els reformistes del règim. Això explica, entre altres coses, que la gran onada de Terrorisme sorgís relativament tard, després de celebrar les primeres eleccions generals el 1977.

¿Democracia desde abajo? : Violencia y no violencia en la controversia sobre la central nuclear de Lemóniz
López Romo, Raúl

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 2 (2011) p. 91-117)

En aquest article s'ofereix, primer, una síntesi d'alguns debats teòrics sobre l'acció col·lectiva, segon, una discussió del concepte de nous moviments socials i, tercer, un estudi de cas sobre la interacció d'accions violentes i no violentes en relació amb la controvèrsia nuclear a Euskadi. Aquest darrer tema facilita una via per a tocar camps d'anàlisi com la rellevància de la participació dels moviments socials en la transició espanyola, les complexes relacions entre conflictivitat social i violència política i el paper de la societat civil en els processos de democratització.

El Terrorismo revolucionario en España
Castro Moral, Lorenzo

Historia del presente. (Madrid. Núm 14 (2009) p. 39-56)

L'article desenvolupa la història de dos grups, FRAP i GRAPO, que consecutivament han practicat el Terrorisme a Espanya inspirant-se en una ideologia d'extrema esquerra en el període que s'estén des dels anys finals del règim franquista fins a la dècada del 2000. En les seves diferents fases, el Terrorisme d'extrema esquerra, expressió límit de la nova esquerra espanyola sorgida al caliu dels canvis socials i les vicissituds polítiques que es van desenvolupar a Espanya a partir dels anys setanta, influeix de forma significativa en l'enduriment del franquisme més tardà i constitueix un factor de tensió afegit en els complexos anys de la Transició Democràtica.

El Discurso de la violencia en la izquierda durante el último franquismo y la transición
Baby, Sophie

En: Culturas y políticas de la violencia / Javier Muñoz ; José Luis Ledesma i Javier Rodrigo (Eds.). Madrid : Siete Mares, 2007. p. 279-304

Aquest article analitza com va evolucionar durant la segona meitat del franquisme i la transició democràtica l'actitud de l'esquerra majoritària cap a l'ús de la violència política, posant en relleu la complexitat i el difícil equilibri del seu discurs. Les reflexions teòriques entorn la violència dutes a terme en els anys seixanta i setanta per tota la "nova esquerra" europea van influir intensament sobre l'espanyola, i les experiències "tercermundistes" van revelar el potencial alliberador i transformador de la violència en les societats oprimides, tant que van portar alguns grups a agafar les armes contra el règim repressiu de Franco. Però el pragmatisme polític es va acabar sumant a la condemna ètica de la violència i posà de manifest els efectes perversos de la lluita armada, en posar en perill la via democràtica.

Violencia etarra y etnicidad
Aranzarí, Juan

Ayer. (Madrid. 13 (1994) p. 189-210)

L'article planteja l'evolució del nacionalisme basc a partir d'una crítica a la historiografia majoritària i d'una aposta per un paradigma d'interpretació alternatiu. Així, l'autor adverteix que els etarres han cercat una identificació amb el poble basc com a suposats continuadors dels gudaris de la Guerra Civil, i que això ha estat assumit per una part de la producció històrica, que explica ETA des d'un cert essencialisme ètnic que interpreta les accions polítiques esdevingudes en el present d'acord amb les condicions sociohistòriques del poble basc, enteses com a quelcom fonamentalment estàtic. Aranzadí rebutja aital esquema, i interpreta en aquest document la violència etarra a partir de dues premisses, a saber: 1) la consideració de l'etnicitat com a procés de construcció simbòlic de similituds i diferències entre un poble i els seus veïns i 2) la inversió dels termes usats per la historiografia, de manera que la violència no seria conseqüència sinó causa generadora d'etnicitat.